Puc accedir als fons europeus si soc una PIME?
El Pla de Recuperació es recolza en 4 pilars que vertebraran el procés cap a un país més verd, més digital, més cohesionat , inclusiu i més igualitari. Per a aconseguir-ho, és necessari que les PIMES (petites i mitjanes empreses) puguen arribar a ser les protagonistes del desenvolupament del pla.
El pla ha sigut dissenyat tenint com a base dels seus objectius l’enfortiment de la participació de les PIMES, conseqüència d’això és, que, en 17 dels 30 components es recapten iniciatives que són d’orientació específica per a la seua participació.
El Component 13 està dedicat íntegrament a les PIMES i preveu inversions de 4.894 milions de €. Conté reformes i inversions en 5 àmbits estratègics:
Especialment rellevant és la participació reservada a les pimes en actuacions orientades en els camps següents:
Objectius bàsics del màrqueting i la publicitat en línia
Objectius bàsics del màrqueting i la publicitat en línia
Introducció.
A través del present document, es pretén donar uns coneixements bàsics sobre els objectius del màrqueting i en concret, de l’eina d’e-mail màrqueting o e-mailing amb la finalitat de poder aportar coneixement i ajuda a emprenedors i empresaris que integren el “Pacte Territorial per l’ocupació de La Costera-Canal”, permetent una optimització de coneixements, recursos i mitjans.
Una ajuda que pot significar aconseguir l’increment de vendes en una situació com l’actual crisi generada per la pandèmia de la Covid-19.
La comunicació de màrqueting ha canviat i està canviant. El nou consumidor busca estar més informat a través de comunicacions personalitzades, la saturació de les audiències dels canals convencionals de comunicació com la televisió i les noves TIC, està provocant que l’ús de la publicitat o la venda directa estiguen patint un important declivi en detriment del màrqueting en línia o la venda directa.
“Font: elaboració pròpia”.
Què és i perquè serveix l'e-mail màrqueting?
L’email màrqueting és una eina del màrqueting en Internet que consisteix a utilitzar l’email amb finalitats comercials o de fidelització. L’e-mailing és l’enviament d’informació a través de l’email a un grup o grups de persones (subscriptors) d’una llista d’adreces dins d’uns paràmetres de segmentació.
Quan enviar un email publicitari o newsletter?
El millor moment per a enviar un email és quan el públic objectiu està en millor possibilitat d’obrir-lo i llegir-lo. No existeix unanimitat en quan o quina és l’hora i dia adequats per a enviar un email, però si que existeixen alguns consells sobre quan NO és recomanable enviar-lo.
“Font: elaboració pròpia”.
Mesurar i optimitzar la campanya.
L’últim pas dins de qualsevol operació i per tant també, dins d’una campanya o acció de màrqueting és el mesurament de resultats. Es poden mesurar per a comparar diversos enviaments i així analitzar quin ha sigut el més efectiu. I, si s’ha contractat externament una campanya, el proveïdor haurà d’enviar un reporter amb les principals mètriques de cada enviament d’emails. Entre les quals es troben:
En definitiva, els objectius de qualsevol campanya d’email màrqueting han de centrar-se en anar millorant les ràtios de qualitat a mesura que es fan més enviaments.
L’email màrqueting és una eina que no finalitza. Es llança una campanya, es mesuren els resultats i sobre la base d’aquests es fan test i es torna a llançar la campanya per a mesurar els nous resultats. Les dues metes fonamentals de l’email màrqueting és el creixement de la grandària de la base de dades qualificada i l’increment del rendiment de l’enviament d’email amb la intenció d’obtindre els objectius proposats.
“Font: elaboració pròpia”.
Obligaciones fiscals de la Pyme I
Per a poder iniciar una activitat econòmica és necessari complir amb una sèrie d’obligacions fiscals.
1|1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
2 | Per a Societats Mercantils
1|1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
–Impost sobre la renda de persones físiques (IRPF).
Directe i de caràcter personal perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars del contribuent.
–Impost sobre activitats econòmiques (IAE).
Grava a les persones físiques (autònoms), persones jurídiques (societats) i entitats sense personalitat jurídica (per exemple les comunitats de béns) que realitzen, en territori nacional, activitats empresarials, professionals i artístiques; excepte les agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres.
–Impost sobre el valor afegit (IVA).
Tribut de naturalesa indirecta que grava el consum de béns i serveis.
–Obligacions de facturació.
Els empresaris i professionals estan obligats a emetre factura pels lliuraments de béns i prestació de serveis que realitzen en el desenvolupament de la seua activitat i a conservar còpia d’aquestes.
L’obligació també s’estén als pagaments anticipats, excepte en els lliuraments intracomunitaris de béns, que estan exemptes.
Contingut mínim d’una factura
- Número i, en el seu cas, sèrie.
- Data d’expedició.
- Nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’expedidor i del destinatari.
- NIF de l’obligat a expedir la factura i, en determinats casos, del destinatari.
- Domicili de l’expedidor i del destinatari.
- Descripció de les operacions i dades necessàries per a determinar la base imposable i el seu import (preu unitari sense IVA, descomptes o rebaixes).
- Tipus impositius.
- Quota tributària consignada per separat.
- Data de l’operació, si és diferent de la d’expedició de la factura.
– Retencions i ingressos a compte.
Les retencions tenen la consideració de deute tributari i l’obligat a la seua liquidació i ingrés és el pagador d’aquestes rendes, de manera que lleva el percentatge corresponent i l’ingressa en l’Agència Tributària (AEAT) en nom del perceptor.
– Comunicació i notificacions per mitjans electrònics.
L’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ha determinat una nova manera de notificar a través d’Internet en una Adreça Electrònica Habilitada (DEH).
L’adreça electrònica habilitada serveix per a la recepció de les notificacions administratives que els organismes públics puguen practicar per via telemàtica.
Les persones físiques o jurídiques que realitzen el registre en el Servei de Notificacions Electròniques, disposaran d’una DEH única i podran subscriure’s als procediments administratius dels quals desitgen rebre les notificacions per aquesta via. En el cas que un organisme públic li haja comunicat que les notificacions seran enviades amb caràcter obligatori a través d’aquest servei, no serà necessària la subscripció.
Associat a l’adreça, el titular disposarà d’una bústia electrònica en la qual rebrà les notificacions electròniques dels organismes i procediments corresponents (les notificacions no s’envien a cap compte de correu electrònic particular).
–Cens d’empresaris, professionals i retenidors.
El model 037 i el model 036 podran presentar-se en forma d’imprés o per via telemàtica a través d’Internet.
–Venda a altres països de la Unió Europea, importació/exportació.
El comerç intracomunitari és el realitzat entre dos Estats membres de la UE.
Existeixen dos fluxos:
- Introducció: és l’entrada de mercaderies en un Estat membre procedents d’un altre Estat membre.
- Expedició: enviament o eixida de mercaderies des d’un Estat membre cap a un altre Estat membre.
Totes les mercaderies que circulen des d’un Estat membre de la Unió Europea a un altre, seran objecte de les estadístiques d’intercanvi de béns entre els Estats membres (declaració Intrastat).
Els intercanvis de mercaderies amb Estats membres de la U.E. que tinguen procedència o destí a les Illes Canàries o les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no es declaren en Intrastat.
2 | Per a Societats Mercantils
–Impost de societats
Subjecte passiu (contribuent):
Són subjectes passius de l’Impost de societats les següents entitats quan tinguen la seua residència en territori espanyol:
- Societats mercantils (persones jurídiques), s’inclouen les societats civils excepte si no tenen objecte mercantil.
- Societats agràries de transformació, fons d’inversió, Unions temporals d’empreses (UTE), fons de capital de risc, fons de pensions, fons de regulació del mercat hipotecari, fons de titulització hipotecària, determinats fons de titulització d’actiu, fons de garantia d’inversions, fons d’actius bancaris.
Residència i domicili fiscal:
Es consideren residents en territori espanyol les entitats que:
- S’haurien constituït de conformitat amb les lleis espanyoles.
- Tinguen el seu domicili social en territori espanyol.
- Tinguen la seua seu de direcció efectiva en territori espanyol.
-Impost sobre activitats econòmiques
-Impost sobre el valor afegit
-Obligacions de facturació
-Retencions i ingressos a compte
-Comunicacions i notificacions per mitjans electrònics
-Cens d’empresaris, professionals i retenidors:
La AEAT crea i obliga a tots els empresaris a donar-se d’alta i mantindre actualitzats les dades en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors amb la finalitat de tindre registrats i controlar les obligacions tributàries de cada contribuent.
Hauran d’incloure’s en aquest cens:
- Les persones o entitats que realitzen les activitats empresarials o professionals.
- Les societats mercantils.
- Socis, hereus, comuners o partícips d’entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupen activitats empresarials o professionals i tinguen obligacions tributàries derivades de la seua condició de membres de tals entitats.
- Els qui realitzen adquisicions intracomunitàries de béns subjectes a l’Impost sobre el Valor Afegit i no actuen com a empresaris o professionals.
- Els qui abonen rendes subjectes a retenció o ingrés a compte.
- També s’integraran en aquest cens les persones o entitats no residents a Espanya que operen en territori espanyol mitjançant establiment permanent o satisfacen en aquest territori rendes subjectes a retenció o ingrés a compte, així com entitats en atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol.
- D’igual forma, les persones o entitats no establides en el territori d’aplicació de l’Impost sobre el Valor Afegit quedaran integrades en aquest cens quan siguen subjectes passius d’aquest impost.
-Vendes a altres països de la Unió Europea Importació/exportació
Font: IPYME(Direcció General d’Indústria i de la petita i mitjana empresa).
Obligacions fiscals de la Pyme II
Per a poder iniciar una activitat econòmica és necessari complir amb una sèrie d’obligacions fiscals.
1|1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
2 | Per a Societats Mercantils
1|1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
–Impost sobre la renda de persones físiques (IRPF).
Directe i de caràcter personal perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars del contribuent.
–Impost sobre activitats econòmiques (IAE).
Grava a les persones físiques (autònoms), persones jurídiques (societats) i entitats sense personalitat jurídica (per exemple les comunitats de béns) que realitzen, en territori nacional, activitats empresarials, professionals i artístiques; excepte les agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres.
–Impost sobre el valor afegit (IVA).
Tribut de naturalesa indirecta que grava el consum de béns i serveis.
–Obligacions de facturació.
Els empresaris i professionals estan obligats a emetre factura pels lliuraments de béns i prestació de serveis que realitzen en el desenvolupament de la seua activitat i a conservar còpia d’aquestes.
L’obligació també s’estén als pagaments anticipats, excepte en els lliuraments intracomunitaris de béns, que estan exemptes.
Contingut mínim d’una factura
- Número i, en el seu cas, sèrie.
- Data d’expedició.
- Nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’expedidor i del destinatari.
- NIF de l’obligat a expedir la factura i, en determinats casos, del destinatari.
- Domicili de l’expedidor i del destinatari.
- Descripció de les operacions i dades necessàries per a determinar la base imposable i el seu import (preu unitari sense IVA, descomptes o rebaixes).
- Tipus impositius.
- Quota tributària consignada per separat.
- Data de l’operació, si és diferent de la d’expedició de la factura.
– Retencions i ingressos a compte.
Les retencions tenen la consideració de deute tributari i l’obligat a la seua liquidació i ingrés és el pagador d’aquestes rendes, de manera que lleva el percentatge corresponent i l’ingressa en l’Agència Tributària (AEAT) en nom del perceptor.
– Comunicació i notificacions per mitjans electrònics.
L’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ha determinat una nova manera de notificar a través d’Internet en una Adreça Electrònica Habilitada (DEH).
L’adreça electrònica habilitada serveix per a la recepció de les notificacions administratives que els organismes públics puguen practicar per via telemàtica.
Les persones físiques o jurídiques que realitzen el registre en el Servei de Notificacions Electròniques, disposaran d’una DEH única i podran subscriure’s als procediments administratius dels quals desitgen rebre les notificacions per aquesta via. En el cas que un organisme públic li haja comunicat que les notificacions seran enviades amb caràcter obligatori a través d’aquest servei, no serà necessària la subscripció.
Associat a l’adreça, el titular disposarà d’una bústia electrònica en la qual rebrà les notificacions electròniques dels organismes i procediments corresponents (les notificacions no s’envien a cap compte de correu electrònic particular).
–Cens d’empresaris, professionals i retenidors.
El model 037 i el model 036 podran presentar-se en forma d’imprés o per via telemàtica a través d’Internet.
–Venda a altres països de la Unió Europea, importació/exportació.
El comerç intracomunitari és el realitzat entre dos Estats membres de la UE.
Existeixen dos fluxos:
- Introducció: és l’entrada de mercaderies en un Estat membre procedents d’un altre Estat membre.
- Expedició: enviament o eixida de mercaderies des d’un Estat membre cap a un altre Estat membre.
Totes les mercaderies que circulen des d’un Estat membre de la Unió Europea a un altre, seran objecte de les estadístiques d’intercanvi de béns entre els Estats membres (declaració Intrastat).
Els intercanvis de mercaderies amb Estats membres de la U.E. que tinguen procedència o destí a les Illes Canàries o les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no es declaren en Intrastat.
2 | Per a Societats Mercantils
–Impost de societats
Subjecte passiu (contribuent):
Són subjectes passius de l’Impost de societats les següents entitats quan tinguen la seua residència en territori espanyol:
- Societats mercantils (persones jurídiques), s’inclouen les societats civils excepte si no tenen objecte mercantil.
- Societats agràries de transformació, fons d’inversió, Unions temporals d’empreses (UTE), fons de capital de risc, fons de pensions, fons de regulació del mercat hipotecari, fons de titulització hipotecària, determinats fons de titulització d’actiu, fons de garantia d’inversions, fons d’actius bancaris.
Residència i domicili fiscal:
Es consideren residents en territori espanyol les entitats que:
- S’haurien constituït de conformitat amb les lleis espanyoles.
- Tinguen el seu domicili social en territori espanyol.
- Tinguen la seua seu de direcció efectiva en territori espanyol.
-Impost sobre activitats econòmiques
-Impost sobre el valor afegit
-Obligacions de facturació
-Retencions i ingressos a compte
-Comunicacions i notificacions per mitjans electrònics
-Cens d’empresaris, professionals i retenidors:
La AEAT crea i obliga a tots els empresaris a donar-se d’alta i mantindre actualitzats les dades en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors amb la finalitat de tindre registrats i controlar les obligacions tributàries de cada contribuent.
Hauran d’incloure’s en aquest cens:
- Les persones o entitats que realitzen les activitats empresarials o professionals.
- Les societats mercantils.
- Socis, hereus, comuners o partícips d’entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupen activitats empresarials o professionals i tinguen obligacions tributàries derivades de la seua condició de membres de tals entitats.
- Els qui realitzen adquisicions intracomunitàries de béns subjectes a l’Impost sobre el Valor Afegit i no actuen com a empresaris o professionals.
- Els qui abonen rendes subjectes a retenció o ingrés a compte.
- També s’integraran en aquest cens les persones o entitats no residents a Espanya que operen en territori espanyol mitjançant establiment permanent o satisfacen en aquest territori rendes subjectes a retenció o ingrés a compte, així com entitats en atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol.
- D’igual forma, les persones o entitats no establides en el territori d’aplicació de l’Impost sobre el Valor Afegit quedaran integrades en aquest cens quan siguen subjectes passius d’aquest impost.
-Vendes a altres països de la Unió Europea Importació/exportació
Font: IPYME(Direcció General d’Indústria i de la petita i mitjana empresa).
Anàlisi Econòmic Financer
1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
2 | Despeses de constitució i primer establiment.
3 | Partides de despeses més importants per al desenvolupament de l'activitat.
4| Estructura del compte de resultats.
5 | Fonts de finançament utilitzats.
1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
Per a poder iniciar una activitat econòmica és necessari complir amb una sèrie d’obligacions fiscals.
1-Per a Empresaris individuals, Societats de Responsabilitat Limitada, Comunitats de Béns i Societats Civils (que no tinguen objecte mercantil).
–Impost sobre la renda de persones físiques (IRPF).
Directe i de caràcter personal perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars del contribuent.
–Impost sobre activitats econòmiques (IAE).
Grava a les persones físiques (autònoms), persones jurídiques (societats) i entitats sense personalitat jurídica (per exemple les comunitats de béns) que realitzen, en territori nacional, activitats empresarials, professionals i artístiques; excepte les agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres.
–Impost sobre el valor afegit (IVA).
Tribut de naturalesa indirecta que grava el consum de béns i serveis.
–Obligacions de facturació.
Els empresaris i professionals estan obligats a emetre factura pels lliuraments de béns i prestació de serveis que realitzen en el desenvolupament de la seua activitat i a conservar còpia d’aquestes.
L’obligació també s’estén als pagaments anticipats, excepte en els lliuraments intracomunitaris de béns, que estan exemptes.
Contingut mínim d’una factura
- Número i, en el seu cas, sèrie.
- Data d’expedició.
- Nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’expedidor i del destinatari.
- NIF de l’obligat a expedir la factura i, en determinats casos, del destinatari.
- Domicili de l’expedidor i del destinatari.
- Descripció de les operacions i dades necessàries per a determinar la base imposable i el seu import (preu unitari sense IVA, descomptes o rebaixes).
- Tipus impositius.
- Quota tributària consignada per separat.
- Data de l’operació, si és diferent de la d’expedició de la factura.
– Retencions i ingressos a compte.
Les retencions tenen la consideració de deute tributari i l’obligat a la seua liquidació i ingrés és el pagador d’aquestes rendes, de manera que lleva el percentatge corresponent i l’ingressa en l’Agència Tributària (AEAT) en nom del perceptor.
– Comunicació i notificacions per mitjans electrònics.
L’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ha determinat una nova manera de notificar a través d’Internet en una Adreça Electrònica Habilitada (DEH).
L’adreça electrònica habilitada serveix per a la recepció de les notificacions administratives que els organismes públics puguen practicar per via telemàtica.
Les persones físiques o jurídiques que realitzen el registre en el Servei de Notificacions Electròniques, disposaran d’una DEH única i podran subscriure’s als procediments administratius dels quals desitgen rebre les notificacions per aquesta via. En el cas que un organisme públic li haja comunicat que les notificacions seran enviades amb caràcter obligatori a través d’aquest servei, no serà necessària la subscripció.
Font: viaplan.
www.ipime.org
2 | Despeses de constitució i primer establiment.
Les despeses de constitució i de primer establiment fan referència a aquelles despeses que no són inversions, però que tampoc són despeses corrents, sinó que son necessàries solament per a posar l’activitat en marxa.
CONCEPTE IMPORT SENSE IVA |
Llicència d’obertura |
Altes de subministrament (aigua, llum, telèfon, gas..) |
Llicència d’obres |
Projecte Tècnic |
Altres taxes i/o llicències |
3 | Partides de despeses més importants per al desenvolupament de l'activitat.
CONCEPTO IMPORTE |
INGRESOS |
TOTAL GASTOS VARIABLES |
INGRESOS-GASTOS VARIABLES |
TOTAL GASTOS FIJOS |
Sueldos y salarios |
Seguridad social |
Alquiler del local |
Amortizaciones |
Material de oficina |
Consumibles (bolsas, papel envolver..) |
Comunicaciones |
Suministros |
Servicios profesionales Independientes |
Publicidad |
Gastos financieros |
Primas de seguro |
Reparaciones y conservación |
Gastos diversos |
|
RESULTADO BRUTO DE EXPLOTACIÓN |
%SOBRE EL VOLUMEN DE VENTAS |
El resultado bruto de explotación será igual a ingresos-gastos variables -gastos fijos.
De ahí obtendremos un porcentaje sobre el volumen de ventas.
4| Estructura del compte de resultats.
CONCEPTE IMPORT |
INGRESSOS |
TOTAL DESPESES VARIABLES |
INGRESSOS-DESPESES VARIABLES |
TOTAL DESPESES FIXES |
Sous i salaris |
Seguretat social |
Lloguer del local |
Amortitzacions |
Material d’ oficina |
Consumibles (bosses, paper embolicar..) |
Comunicacions |
Subministraments |
Serveis professionals Independents |
Publicitat |
Despeses financeres |
Primes d’assegurança |
Reparacions i conservació |
Despeses diverses |
|
RESULTAT BRUT D’ EXPLOTACIÓ |
%SOBRE EL VOLUM DE VENDES |
El resultat brut d’explotació serà igual a ingressos-despeses variables -despeses fixes.
D’ací obtindrem un percentatge sobre el volum de vendes.
5 | Fonts de finançament utilitzats.
El finançament es pot realitzar a través de fons propis i aliens. Una vegada determinades les inversions necessàries per a la posada en marxa, l’estructura financera s’empara, al principi, en les quantitats aportades pel propietari. En cas de no ser suficients es recorre al finançament alié mitjançant crèdits amb entitats financeres.
A l’hora de sol·licitar finançament per a iniciar la teua activitat empresarial, s’han d’estudiar les fonts de finançament existents, entre les quals cal destacar les següents:
-Privades: caixes i bancs
-Organismes Públics (dedicats exclusivament al finançament)
-Societats de capital de risc
– Institut de Crèdit Oficial (ICO).
-Institut de la Mitjana i Xicoteta Indústria Valenciana (IMPIVA).
-Subvencions
-Capitalització de la prestació de desocupació (pagament únic)
Font: sercunet.com
www.ipime.org
Puc instaurar els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) a la meua empresa?
Puc instaurar els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) a la meua empresa?
ANTECEDENTS
Fins a l’actualitat, una línia generalitzada de pensament consistia a relacionar desenvolupament amb creixement econòmic. D’aquesta manera, els països més industrialitzats havien sigut qualificats com desenvolupats, mentre que, el Sud mundial, més lligat a activitats del sector primari, havien sigut qualificats com a subdesenvolupats o en vies de desenvolupament.
El desenvolupament, no ha de ser identificat amb creixement econòmic, perquè no tota acció en favor de la producció de riquesa i del consum de béns i serveis reinverteix de manera positiva en la societat i en el medi ambient. Exemple d’això és la tendència de canvi en el clima després dels últims anys d’auge de producció i vendes.
Per tant, el concepte de desenvolupament ha d’estar lligat a altres qüestions fonamentals com són el respecte als Drets Humans, la cura del Medi ambient i la solidesa de les estructures polítiques.
CAP ALS LÍMITS DEL PLANETA
Tant el nostre planeta com els recursos que trobem en ell, són limitats, i al ritme actual, aquestes limitacions seran cada vegada més visibles. Els ODS que més endavant explicarem s’estableixen en aquest context d’urgència social i mediambiental com les eines concretes que ens permetran avançar en la direcció d’un desenvolupament sostenible.
La població ha de deixar de pensar sobre les conseqüències del canvi climàtic i començar a elaborar estratègies de mitigació dels seus efectes. S’ha de compaginar la denúncia de la falta de recursos educatius als pobles amb la promoció de programes que recuperen les escoles i activitats educatives rurals i/o acompanyar la denúncia de la despoblació amb polítiques que promoguen que les famílies tornen a viure als pobles.
QUÈ SÓN ELS ODS?
Els ODS o Objectius de Desenvolupament Sostenible busquen ser un instrument per a la consecució d’un món més just i sense desigualtats. Formen part de l’Agenda 2030 per al compliment dels seus objectius. En línies generals els ODS se subdivideixen en 17 punts que s’agrupen en 5 grans àrees:
- Persones: cerca del benestar de les persones, fam zero, millora de la seua salut, de les seues condicions sociolaborals i igualtat.
- Planeta: gestió eficient dels recursos, conservació i millora de l’entorn i maximització de la sostenibilitat i l’autoeficiència.
- Prosperitat: creació de riquesa per a l’entorn, nous llocs de treball directes i indirectes, foment de l’ecologia i les energies renovables, i reducció de les desigualtats.
- Pau: busqueda del camí, la relaxació, la introspecció per a estar bé amb si mateix i amb els altres.
- Aliances: creació de solucions compartides mitjançant treball cooperatiu entre persones i empreses locals.
PODEN APLICAR-SE ELS ODS AL MÓN EMPRESARIAL?
Sí. Les empreses podran descobrir noves oportunitats de creixement i reduir els seus perfils de risc mitjançant el desenvolupament i el lliurament de solucions per a aconseguir els ODS. Les empreses poden utilitzar els ODS com un marc general per a marcar la seua estratègia, és a dir, donar forma, dirigir, comunicar i reportar sobre les estratègies, metes i activitats, la qual cosa els permetrà la capitalització d’una sèrie de beneficis.
Aquests beneficis poden incloure:
- Identificar futures oportunitats de negoci: els ODS pretenen redirigir els recursos de les inversions públiques i privades a nivell mundial, cap als reptes que ells representen. Això contribuirà al creixement de mercats i facilitarà l’accés a capital per a empreses que poden oferir tecnologies i solucions rellevants, per mitjà de models de negocis sostenibles i incloents.
- Millorar el valor de la sostenibilitat corporativa: en integrar consideracions de sostenibilitat a través de la cadena de valor, les empreses poden protegir i crear valor per a elles mateixes.
- Enfortir les relacions amb les parts interessades: les empreses que alineen les seues prioritats amb els ODS, poden millorar les relacions amb clients, empleats i altres parts interessades, mentre que aquelles que no ho fan, estaran exposades a creixents riscos legals i de reputació.
- Estabilitzar les societats i els mercats: invertir en l’èxit dels ODS, facilitarà l’èxit empresarial. No poden existir empreses d’èxit en societats fracassades.
- Usar un llenguatge comú i un propòsit compartit: els ODS defineixen un marc d’acció comuna i un llenguatge que ajudarà les empreses a comunicar-se de manera més coherent i eficaç amb les parts interessades, sobre el seu impacte i acompliment. També, els ODS, podran servir de pont cap a aliances més eficaces amb Governs, Organitzacions de la Societat Civil i amb altres Empreses pel seu propòsit unificat de prioritats cap a un desenvolupament sostenible.
QUINES SÓN LES RESPONSABILITATS MÍNIMES DE LES EMPRESES?
En dècades anteriors, el diàleg entre Empreses, Governs, Societat Civil i líders de pensament ha donat forma a marcs, principis i directrius a nivell mundial en matèria de conducta empresària responsable i ètica. La llista dels principis que s’apliquen universalment a totes les empreses inclou:
La Declaració Tripartida de Principis de l’Organització Internacional de Treballadors (OIT) sobre les Empreses Multinacionals i Política Social.
Els Principis del Pacte Global de les Nacions Unides.
Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans.
A més, existeixen altres que són aconsellables que les empreses tinguen en consideració, com a base per a la contribució als ODS. S’inclouen ací l’ISO 26000 sobre Responsabilitat Social i altres directrius regionals, com les Línies Directrius de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) per a Empreses Multinacionals.
QUÈ ODS SÓN ADEQUADES AL MEU PERFIL? COM HO FAIG?
Definir prioritats
Per a beneficiar-se de les oportunitats i desafiaments dels ODS, caldrà definir les prioritats de cada empresa per a enfocar els esforços. Deurem:
- Fixar la nostra cadena de valor per a identificar les àrees d’impacte.
- Seleccionar els indicadors i recopilar dades.
- Definir les nostres prioritats.
Establir els objectius
Avaluats els resultats d’impacte i realitzada una priorització d’objectius, és fonamental un correcte acompliment. Establir, per exemple, uns objectius de sostenibilitat específics, mesurables i amb límits de temps, ajuda a fomentar prioritats compartides i a impulsar l’acompliment de tota l’organització. S’haurà de:
- Concretar l’abast de les metes i seleccionar els KPI (indicadors de rendiment).
- Definir la línia de base i seleccionar el tipus d’objectius.
- Establir el nivell d’ambició.
La integració
Integrar la sostenibilitat és fonamental perquè té el potencial per a la transformació de l’activitat principal de l’empresa. S’inclou l’oferta de productes i serveis, els segments client, la gestió de la cadena de subministrament, l’elecció i ús de les matèries primeres utilitzades, la xarxa o xarxes de logística i la fi de la vida útil del seu producte o serveis. Per tant:
- S’ha d’ancorar els objectius de sostenibilitat dins del negoci.
- S’ha d’integrar la sostenibilitat en totes les funcions del negoci.
- S’ha de participar en aliances creades.
Informar i comunicar
Resulta vital informar i comunicar contínuament sobre el progrés del procés cap a la sostenibilitat i els ODS, amb la finalitat de comprendre i atendre les necessitats de les parts interessades.
El desenvolupament d’un sistema que permeta integrar la gestió d’assumptes de desenvolupament sostenible en la presa de decisions empresarials és una necessitat per a la transició cap a un procés d’informe més operatiu i eficaç.
Per al procés d’informe i comunicació, és vital que les empreses utilitzen estàndards reconeguts internacionalment per a l’elaboració dels esmentats informes de sostenibilitat, com poden ser els GRI o CDP entre altres.
Comunicar l’acompliment enfront dels ODS faculta que s’utilitze un llenguatge comú per a aquest procés. Aquest marc comú contribueix a definir com prioritzar la narrativa d’ informe i el tipus de divulgacions que una empresa realitza, per mitjà d’una àmplia varietat de comunicats sobre el seu acompliment en desenvolupament sostenible.
Font: Elaboració Pròpia i https://www.un.org/es/
Tràmits per a donar-se d’alta d’autònom/a
Has pensat a muntar un negoci pel teu compte? T’avancem que el primer pas és anar a la Tresoreria General de la Seguretat Social i donar-se d’alta com a autònom. També hauràs de passar per l’Agència Tributària i per la mútua que hages triat per a cobrir les contingències comunes i professionals.
La ‘paperassa’ a l’hora de donar-se d’alta com a persona autònoma pot ser molt més senzill si es tenen clars els passos que cal donar i quines són les diferents Administracions implicades.
Primers pasos
Abans de començar a obrir el teu negoci has de fer els següents passos en diferents administracions i per aquest ordre.
1 | Alta d'autònom en la Seguretat Social
2 | Alta en Hisenda
3 | Alta a l'Ajuntament
4 | Alta davant els organismes de Treball
1 | Alta d'autònom en la Seguretat Social
En un termini de 60 dies abans de l’inici de l’activitat, marcada per l’alta en Hisenda, hauràs de donar-te d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social. Així ho va establir la Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom per a les noves altes a partir de l’1 de gener de 2018. Abans d’aquesta data els terminis per a la gestió d’alta en Seguretat Social eren menys estrictes. L’autònom comptava amb 30 dies naturals de marge per a gestionar l’alta en el RETA a partir de la seua alta en Hisenda. Això sí, en el procediment actual només començaràs a cotitzar a partir de la data d’inici d’activitat marcada per l’alta en Hisenda.
Alta presencial o alta telemàtica en Seguretat Social?
Si et decantes per la solució més ràpida per a complir amb el tràmit, l’alta en línia, dirigeix-te a un punt PAE des del qual emplenaràs el DUE; en cas que sigues més tradicional i preferisques l’alta presencial com a autònom en la Seguretat Social hauràs d’entregar el model TA0521 de sol·licitud simplificada en alguna de les administracions de la Seguretat Social juntament amb fotocòpia del DNI o equivalent i fotocòpia de l’alta en Hisenda. En el cas d’una comunitat de béns, hauràs d’aportar còpia del contracte subscrit entre els socis comuners, i si et dones d’alta com a soci d’una societat, original i còpia del document de constitució de la societat.
Quin tipus de cotització triem?
En el moment de l’alta com a autònom, tant telemàtica com presencial, definiràs la teua base de cotització entre una quantia màxima i una mínima que anualment, i normalment, venen definides en els Pressupostos Generals de l’Estat i que depenen de la teua edat i de les teues bases de cotització anteriors. Al no haver-hi comptes públics de 2021 encara, la base de cotització mínima i màxima d’autònoms continua sent la mateixa que en 2019: 944,40 euros i 4.070,10 euros respectivament.
Això suposa que la quota mínima d’autònoms 2021 queda fixada en 286,15 euros si no eres beneficiari de la Tarifa Plana, en 2021 de 60 euros, o qualsevol altra bonificació.
Tarifa plana, bonificació en la quota de Seguretat Social de nous autònoms
Com a nou autònom pots acollir-te a la tarifa plana, la bonificació més cèlebre entre les quals aplica la Seguretat Social.
Amb la tarifa plana s’apliquen unes reduccions. Pagaràs 60 euros durant els 12 primers mesos, els següents 6 mesos es paga uns 140 euros i en els següents 6 mesos pagaràs uns 190 euros.
A més, existeixen bonificacions addicionals en cas de ser dona menor de 35 anys o home menor de 30.
El gaudir de la tarifa plana està subjecte al compliment d’uns requisits, entre ells, no ser autònom societari. Si és el teu cas, la base mínima en 2021 està fixada en 1.214,08 euros i la base màxima en 4.070,10 euros.
Requisits de la tarifa plana per a autònoms
Actualment els requisits per a poder sol·licitar la tarifa plana per a autònoms són:
- Donar-te d’alta per primera vegada com a autònom.
- No haver estat d’alta com a autònom en els últims dos anys (tres en cas que anteriorment s’haja gaudit de bonificació).
- Si ja vas estar donat d’alta en autònoms i et vas beneficiar de la tarifa plana, que hagen transcorregut almenys tres anys des que et vas donar de baixa. És a dir, pots repetir sempre que hagen passat 3 anys entre un alta i una altra.
- No ser autònom col·laborador (règim especial per a familiars dels autònoms).
Existeix obligació d’alta com a autònom en Seguretat Social amb ingressos baixos?
Si dubtes entre fer-te autònom o no perquè estimes que els teus ingressos seran molt baixos deixa’ns dir-te que no és aquest el motiu que marca l’obligatorietat d’alta com a autònom en Seguretat Social sinó la habitualitat de l’activitat que realitzaràs per compte propi.
*Font: https://www.infoautonomos.com/
2 | Alta en Hisenda
Un altre dels tràmits que has de realitzar abans d’iniciar formalment la teua activitat, i convenientment al mateix temps que et dones d’alta en Seguretat Social, és l’alta en Hisenda. Per a això ha de presentar la declaració censal (models 036 i 037), en la qual notificaràs les teues dades personals, l’activitat a la qual et dedicaràs, la ubicació del teu negoci i els impostos que hauràs de pagar.
Cada vegada que hi haja una variació en aquestes dades hauràs de presentar de nou el model 036 o 037
*Fuente: https://www.infoautonomos.com/
3 | Alta a l'Ajuntament
– Llicències d’Obres
La llicència d’obres és un permís municipal necessari per a poder realitzar obres de condicionament o millora en el teu local, oficina o nau.
Generalment també es tramita davant el departament d’urbanisme.
– Llicències d’Obertura
La llicència d’obertura és un permís de l’Ajuntament per a procedir a l’obertura d’un local en el qual es vaja a exercir una activitat econòmica.
Normalment hauràs de dirigir-te per a la seua tramitació al departament o àrea d’urbanisme.
El cost de la llicència d’obertura es calcula per a cada local tenint en compte tres factors: rellevància comercial del carrer, grandària del local i tipus d’activitat.
Hi ha dos tipus d’activitats; innòcues, que són aquelles que no generen molèsties, impacte mediambiental ni risc per a béns o persones, i activitats qualificades, que són aquelles considerades com a molestes, insalubres, nocives i/o perilloses (hostaleria, activitats industrials, determinats comerços i serveis).
També hi ha activitats exemptes com les que es realitzen en el domicili quan no hi ha atenció al públic ni molèsties als veïns.
El cost del permís municipal de les activitats qualificades és major, així com el nombre de requisits administratius, incloent la necessitat de presentar un projecte tècnic signat per un tècnic autoritzat (perit, arquitecte tècnic, enginyer o similar).
A molts Ajuntaments, donada la demora en l’aprovació de llicències, el procediment actual més estés és començar a funcionar una vegada que hages presentat la sol·licitud, això sí, havent-te assegurat que compleixes tots els requisits necessaris per a la teua activitat, ja que en cas contrari et veuràs obligat a tancar o esmenar les deficiències detectades, podent haver de pagar alguna multa.
4 | Alta davant els organismes de Treball
Comunicació d’obertura del centre de treball:
L’obertura, instal·lació, trasllat i ampliació de centres de treball comporta l’obligació de comunicar-li-ho a l’autoritat laboral competent, normalment el departament de treball de la Conselleria d’Ocupació o Treball de la teua Comunitat Autònoma.
